rubor

rubor
rŭbor, ōris, m. [rubeo], redness of all shades, cf. Gell. 2, 26, 5 (class.).
I.
In gen.:

candore mixtus rubor,

Cic. N. D. 1, 27, 75:

medicamenta ruboris,

id. Or. 23, 79; cf. Ov. M. 3, 491; id. Am. 3, 3, 5 sq.:

cui plurimus ignem Subjecit rubor,

Verg. A. 12, 66 sq.:

quidam ruboris acerrimi,

Sen. Q. N. 1, 14, 2; Plin. 11, 38, 91, § 224:

in ore impudentia multo rubore effusa,

Plin. Pan. 48, 4; Tac. Agr. 45:

cocci,

Plin. 10, 22, 29, § 56.— Plur.:

Tyrios incocta rubores,

i. e. purple, Verg. G. 3, 307:

molles rubores,

Sen. Herc. Oet. 664.—
II.
In partic., a blush.
A.
Lit.:

pudorem rubor consequitur,

Cic. Tusc. 4, 8, 19:

Masinissae haec audienti non rubor solum suffusus, sed lacrimae etiam obortae,

Liv. 30, 15:

verecundus,

Ov. M. 1, 484; cf. id. ib. 2, 450; 4, 329;

6, 47.—In a comic equivoque: in ruborem te totum dabo,

I will make you red all over, Plaut. Capt. 5, 2, 9 (cf. id. Truc. 2, 2, 37 sq.).—
B.
Meton. (causa pro effectu), shamefacedness, bashfulness, modesty (syn. pudor;

not freq. till after the Aug. per.): (orator) praestet ingenuitatem et ruborem suum verborum turpitudine et rerum obscenitate vitandā,

Cic. de Or. 2, 59, 242; cf.:

ruborem incutere,

Liv. 45, 37 fin.:

ruborem afferre,

Tac. A. 13, 15:

vox, quae vel rabulae cuivis ruborem inicere potest,

to put to the blush, Auct. Her. 4, 10, 14:

vultu modesto ruborisque pleno (shortly after: verecundia oris),

Suet. Dom. 18:

proprius,

Tac. H. 4, 7:

antiquitatis,

Plin. 36, 1, 2, § 4.—
2.
Esp., after the Aug. per., by a further meton. (like pudor), the cause of shame; shame, disgrace:

censoris judicium nihil fere damnato nisi ruborem affert,

Cic. Rep. 4, 6, 6:

nec tunicam tibi sit posuisse, rubori,

Ov. Am. 3, 14, 21; cf.:

duas res ei rubori fuisse, unam, quod, etc.,

Liv. 45, 13; 4, 35, 11; so,

rubori est (alicui),

Tac. A. 14, 55 fin.; 11, 17;

for which also: nec rubor est emisse palam,

Ov. A. A. 3, 167; Tac. G. 13:

minorem quippe ruborem fore in juris iniquitate, quam si, etc.,

Liv. 4, 35 fin.; cf.:

nil tua facta ruboris habent,

Ov. H. 20, 204:

rubor ac dedecus penes omnes,

Tac. H. 1, 30:

saepe minus est constantiae in rubore quam in culpā,

Curt. 9, 7, 25.

Lewis & Short Latin Dictionary, 1879. - Revised, Enlarged, and in Great Part Rewritten. . 2011.

Игры ⚽ Поможем написать реферат

Look at other dictionaries:

  • Rubor — Saltar a navegación, búsqueda Una joven mirando al suelo mientras se ruboriza. El rubor es el enrojecimiento de la piel de la cara; la palabra es a menudo utilizada cuando el enrojecimiento se corresponde a una respuesta emocional, ante ciertas… …   Wikipedia Español

  • rubor — m. sintomat. Enrojecimiento, generalmente de la zona de la cara y/o el cuello. Medical Dictionary. 2011. rubor 1. sonroja …   Diccionario médico

  • rubor — sustantivo masculino 1. Uso/registro: elevado. (no contable) Color rojo que aparece en el rostro de una persona cuando siente vergüenza: El rubor de sus mejillas era muestra de su timidez. 2. Uso/registro: elevado. (no contable) Sentimiento de… …   Diccionario Salamanca de la Lengua Española

  • rubor — (Del lat. rubor, ōris). 1. m. Color encarnado o rojo muy encendido. 2. Color que la vergüenza saca al rostro, y que pone encendido. 3. Empacho y vergüenza …   Diccionario de la lengua española

  • rubor — |ô| s. m. 1. A cor vermelha com todas as suas variantes. 2. Vermelhidão no rosto devida à fadiga, modéstia ou vergonha. 3.  [Figurado] Pudor, modéstia, pejo, castidade …   Dicionário da Língua Portuguesa

  • rubor — (Del lat. rubor.) ► sustantivo masculino 1 Color rojo que aparece en las mejillas, producido por un sentimiento de vergüenza: ■ el rubor de su rostro demostraba que se sentía avergonzado. SINÓNIMO sonrojo 2 Sentimiento ocasionado por un hecho… …   Enciclopedia Universal

  • rubor — {{#}}{{LM R34649}}{{〓}} {{SynR35510}} {{[}}rubor{{]}} ‹ru·bor› {{《}}▍ s.m.{{》}} {{<}}1{{>}} Color rojo muy encendido. {{<}}2{{>}} Sentimiento de vergüenza que produce un enrojecimiento del rostro. {{★}}{{\}}ETIMOLOGÍA:{{/}} Del latín rubor.… …   Diccionario de uso del español actual con sinónimos y antónimos

  • Rubor — Ru|bor 〈m.; s; unz.〉 entzündliche Hautrötung [<lat. rubor „Röte“] * * * Rubor   [zu lateinisch ruber »rot«] der, s/... bores, Rötung der Haut, Kardinalsymptom der Entzündung. * * * Ru|bor, der; s, ...bores [zu lat. ruber = rot] (Med.):… …   Universal-Lexikon

  • Rubor — Eine Entzündung (lateinisch medizinisch Inflammatio, eingedeutscht Inflammation) ist eine charakteristische Antwort von biologischem Gewebe auf einen äußeren oder innerlich ausgelösten Reiz mit der Funktion, den Schädigungsreiz zu beseitigen,… …   Deutsch Wikipedia

  • rubor — s m 1 Color rojo o rosa subido en las mejillas, generalmente en señal de vergüenza; sonrojo: El rubor le encendía las mejillas 2 Colorante rojo que usan algunas mujeres en las mejillas …   Español en México

  • Rubor — Ru|bor 〈m.; Gen.: s; Pl.: unz.; Med.〉 entzündliche Hautrötung [Etym.: <lat. rubor »Röte«] …   Lexikalische Deutsches Wörterbuch

Share the article and excerpts

Direct link
Do a right-click on the link above
and select “Copy Link”